La formula és ben coneguda: un gran país expansionista envaeix un petit país veí davant el silenci de la comunitat internacional. Entra amb el seu exèrcit, redueix violentament els habitants que protesten,  afusella  centenars  de persones,

assalta a foc els seus darrers bastions, persegueix els seus líders polítics i/o religiosos i els assassina o s’exilien. Després comença a enviar-hi milers i milers de colons que hi van sota promeses d’un progrés econòmic espectacular, i que canvien la idiosincràsia, els costums i les tradicions dels habitants històrics. Per a arrodonir-ho la llengua original és perseguida, desacreditada, foragitada de la vida pública i l’escola, desprestigiada i minoritzada. Cal aconseguir que el capdavall als habitants originals els faci vergonya la seva pròpia parla, sobretot els joves, i la trobin inútil i fins i tot un destorb. Per a acabar-ho d’adobar, la minoria dels colons que acaba sent majoria, comença a reclamar uns suposats drets lingüístics, i en lloc d’integrar-se el nou país mantenen impassibles la seva llengua i costums i esdevenen l’ètnia dominant econòmicament i socialment.