Inici  
  Projecte Històric Dossiers  
  Webblog


La vida després del contacte
per Albert Abril

Quan parlem de comunitats indígenes aïllades la gran pregunta que es planteja indefectiblement, és si s’han de contactar o no aquests pobles que sabem que començaran a canviar culturalment i sociològicament a partir del moment en que han establert relació amb el món exterior. I que la seva funció de preservació i manteniment d’un habitat , que és decisiva però molt fràgil, entrarà en una espiral evolutiva forçada amb un futur probablement compromès i en tot cas canviant.

El passat 13 de setembre l’Assemblea General de l’ONU va aprovar solemnement una Declaració sobre els Drets dels Pobles Indígenes, en que s’esmenta el patiment i els milions de vides humanes i terres perdudes que aquests pobles han hagut d’experimentar d’ençà de la colonització.

Els criteris internacionals que es van imposant poc a poc, estan en sintonia amb la Declaració que ja es va acordar entre el 8 i l’11 de novembre de 2005 a la ciutat de Belem do Pará, en el marc del primer Simposium Internacional sobre els Pobles Indígenes Aïllats de l’Amazònia i la Regió del Gran Chaco, en que es va crear l’Aliança Internacional per a la Protecció dels Pobles Indígenes Aïllats.

Els sertanistes més acreditats com Sydney Possuelo o el mateix Joao Lobato que són exponents de la moderna concepció de les relacions amb els indis amazònics ens han indicat el camí de la no intervenció. Una no intervenció que fixa en els protocols i en la seva praxi unes excepcions ben explícites (perill d’extinció, amenaces vitals...) que es basen en criteris estrictes de respecte a les poblacions i protecció del medi, com contramesura a l’avidesa dels aspirants a explotar els territoris verges. Son criteris tant de base científica com històrica i pràctica, gestats durant les darreres dècades.

Els pobles indígenes aïllats han estat on són durant segles i no han necessitat per a res la nostra civilització. És més, és gràcies al seu aïllament que han sobreviscut, com ho demostren les múltiples comunitats que han sucumbit a la colonització, desfigurant-se i desintegrant-se o senzillament extingint-se.  Les comunitats aïllades han manifestat explícitament la seva voluntat de seguir com estan, de vegades a través d’episodis tràgics en que han hagut de defensar aquest dret amb violència.

Com a peça indissociable del manteniment de l’hàbitat selvàtic i la seva biodiversitat, fonamental a escala global, i com a detentadors de formes culturals genuïnes i úniques, els pobles aïllats de l’Amazònia tenen dret al manteniment de llur statu quo, abans que seguir el camí de tantes comunitats extingides que com ells, formaven part del patrimoni de la Humanitat.

Cal establir els mecanismes suficients per a  consolidar unes zones de fricció neutres entre les seves formes de vida i les nostres per fer d’aquelles parts del món una zona amb futur per a la vida d’entitats diverses que no s’interfereixin, ben al contrari, treballin conjuntament per un patrimoni a compartir.

 

Per traducció al català cliqueu aqui